Mireia Sentís, a mig camí entre Barcelona, Nova York i Madrid, ha desenvolupat durant tres dècades treballs com a fotògrafa, periodista de premsa i televisió, comissària d’exposicions, crítica d’art i escriptora d’assaig. Aquest projecte integra una exposició que mostrarà part de les seves peces fotogràfiques i un cicle de conferències en què es presentarà el seu procés creatiu amb la fotografia, els seus treballs en televisió i l’actualitat dels seus projectes assagístics al voltant de les cultures xicanes i afroamericanes.

Les sèries que es presentaran són:
Corners
Black Suite
Claustrofobia
Joyas
Máxima Audiencia
Felicion

Mireia Sentís, a mig camí entre Barcelona, Nova York i Madrid, ha desenvolupat durant tres dècades treballs com a fotògrafa, periodista de premsa i televisió, comissària d’exposicions, crítica d’art i escriptora d’assaig. Aquest projecte integra una exposició que mostrarà part de les seves peces fotogràfiques i un cicle de conferències en què es presentarà el seu procés creatiu amb la fotografia, els seus treballs en televisió i l’actualitat dels seus projectes assagístics al voltant de les cultures xicanes i afroamericanes.

Les sèries que es presentaran són:
Corners
Black Suite
Claustrofobia
Joyas
Máxima Audiencia
Felicion

Links relacionats:
www.youtube.com/artssantamonica | www.flickr.com/photos/artssantamonica

Després de la caiguda de Barcelona, en els darrers mesos de la Guerra Civil espanyola, el fotoperiodista Agustí Centelles va ser internat amb milers de refugiats espanyols al camp de concentració de Bram, en territori francès, on va romandre pres de l’1 de març al 13 de setembre de 1939. A partir de la fugida de Barcelona i durant l’estada i posterior sortida del camp de concentració de Bram, Centelles va escriure un diari que ha estat publicat recentment. Així mateix va realitzar prop de 600 imatges de caràcter documental de la vida al camp de concentració, d’una força expressiva colpidora. Es tracta d’un testimoni únic i extraordinari de la vida en un camp de concentració a l’Europa del segle XX. L’exposició mostrarà una selecció d’aquestes imatges, així com una tria de textos del seu diari i documentació sobre el camp de concentració de Bram.

Després de la caiguda de Barcelona, en els darrers mesos de la Guerra Civil espanyola, el fotoperiodista Agustí Centelles va ser internat amb milers de refugiats espanyols al camp de concentració de Bram, en territori francès, on va romandre pres de l’1 de març al 13 de setembre de 1939. A partir de la fugida de Barcelona i durant l’estada i posterior sortida del camp de concentració de Bram, Centelles va escriure un diari que ha estat publicat recentment. Així mateix va realitzar prop de 600 imatges de caràcter documental de la vida al camp de concentració, d’una força expressiva colpidora. Es tracta d’un testimoni únic i extraordinari de la vida en un camp de concentració a l’Europa del segle XX. L’exposició mostrarà una selecció d’aquestes imatges, així com una tria de textos del seu diari i documentació sobre el camp de concentració de Bram.

Links relacionats:
www.youtube.com/artssantamonica1 | www.youtube.com/artssantamonica2 | www.youtube.com/artssantamonica3 | www.flickr.com/photos/artssantamonica

Usman Haque / Bestiario, Santiago Ortiz / Laurent Mignonneau, ChristaSommerer / José Manuel Berenguer / Sony Lab: Luc Steels, MichaelSpranger, Martin Loetzsch / Raquel Paricio, Juan Manuel MorenoAróstegui / Interaction Research Studio-Goldsmiths-University of London/ Prospect and Innovation Studio-Goldsmiths-University of London: MikeWaller, Terry Rosenberg, Pete Rogers, Andrew Weatherhead, DuncanFairfax / Digital Methods Initiative: Richard Rogers, EstherWeltevrede, Erik Borra, Marieke van Dijk / Govcom.org Foundation:Alexander Galloway, Erik Borra, Michael Stevenson, Marieke van Dijk


CULTURES DEL CANVI. ÀTOMS SOCIALS I VIDES ELECTRÒNIQUES estudia les dinàmiques culturals i socials des d’una perspectiva altament multidisciplinària, de la mà de les ciències de la complexitat i les tecnologies digitals. El projecte expositiu, a manera d’instal·lació, presenta treballs internacionals de tecnologia càlida i alè humà, provinents d’institucions acadèmiques i centres de recerca, o bé realitzades per artistes amb una llarga experiència en aquest àmbit.

L’exposició neix amb la celebració del congrés internacional CULTURES OF CHANGE | CHANGING CULTURES a Barcelona, finançat per la Unió Europea (www.atacd.net), en el qual sociòlegs, filòsofs, matemàtics, biòlegs, físics, tecnòlegs i artistes aporten la seva visió sobre les dinàmiques culturals en el món contemporani.

El projecte té un seguit de tallers i un ampli ventall d’activitats relacionades amb les peces exposades.

Usman Haque / Bestiario, Santiago Ortiz / Laurent Mignonneau, ChristaSommerer / José Manuel Berenguer / Sony Lab: Luc Steels, MichaelSpranger, Martin Loetzsch / Raquel Paricio, Juan Manuel MorenoAróstegui / Interaction Research Studio-Goldsmiths-University of London/ Prospect and Innovation Studio-Goldsmiths-University of London: MikeWaller, Terry Rosenberg, Pete Rogers, Andrew Weatherhead, DuncanFairfax / Digital Methods Initiative: Richard Rogers, EstherWeltevrede, Erik Borra, Marieke van Dijk / Govcom.org Foundation:Alexander Galloway, Erik Borra, Michael Stevenson, Marieke van Dijk


CULTURES DEL CANVI. ÀTOMS SOCIALS I VIDES ELECTRÒNIQUES estudia les dinàmiques culturals i socials des d’una perspectiva altament multidisciplinària, de la mà de les ciències de la complexitat i les tecnologies digitals. El projecte expositiu, a manera d’instal·lació, presenta treballs internacionals de tecnologia càlida i alè humà, provinents d’institucions acadèmiques i centres de recerca, o bé realitzades per artistes amb una llarga experiència en aquest àmbit.

L’exposició neix amb la celebració del congrés internacional CULTURES OF CHANGE | CHANGING CULTURES a Barcelona, finançat per la Unió Europea (www.atacd.net), en el qual sociòlegs, filòsofs, matemàtics, biòlegs, físics, tecnòlegs i artistes aporten la seva visió sobre les dinàmiques culturals en el món contemporani.

El projecte té un seguit de tallers i un ampli ventall d’activitats relacionades amb les peces exposades.

Col·labora:
A Topological Approach to Cultural Dynamics (NEST PathFinder, dins elVIè programa marc de la Unió Europea), Goldsmiths - University ofLondon, Media Studies - Universiteit van Amsterdam, Universitat deBarcelona, Advanced Hardware Architectures - Universitat Politècnica deCatalunya, Neàpolis, Universitat Oberta de Catalunya, BEEP.


Agraïments:
Ramon Balagué, Vicente Matallana, Michele Catanzaro, EventLab UB, Pere Monràs, Carles Tardío, Oriol Vallès, YProductions, Gennaro Ascione, Jasmina Bolfek-Radovani, Alex Adriaansens, Matthew Fuller, Celia Lury, Sergi Valverde, Albert Díaz-Guilera, Alex Arenas, Esteban Moro, Fabian Muniesa, Jaume Masoliver, Eugene Stanley, Maxi Sanmiguel, Dirk Helbing, Philip Ball, Maximilian Schich, Albert-László Barabási, Mike Michael, James Crutchfield, Tiziana Terranova.

Links relacionats:
www.culturesdelcanvi.com | www.youtube.com/artssantamonica1 | www.youtube.com/artssantamonica2 |www.youtube.com/artssantamonica3 | www.youtube.com/artssantamonica4 | www.youtube.com/artssantamonica5 | www.youtube.com/artssantamonica6 | www.youtube.com/artssantamonica7 | www.flickr.com/photos/artssantamonica
 
Link d'interès: http://www.atacd.net


SERVEI DE VISITES GUIADES, fins al 28 de febrer
Visites guiades realitzades pels participants a l’exposició | Imprescindible reservar al 93 567 11 10

Públic en general
tots els dijous a les 19:00h
tots els dissabtes a les 18:00h
DURADA: 60’ aprox

Sessions Escolars 
de dimarts a divendres  
sessions a les 10:00h 
grups de 25-30 alumnes
DURADA: 60’ aprox

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels escriptors catalans més reconeguts. Autor de contes i novel.les, columnista diari, autor de reportatges d'actualitat relacionats amb els grans conflictes internacionals, col.laborador de ràdio i televisió, la seva obra ha estat traduïda arreu del món.

L'exposició MONZÓ es basa en un treball de recerca que permet treurea la llum aspectes desconeguts de la seva trajectòria: des dels orígens familiars al viatge a la guerra del Vietnam del 1973, la seva activitatcom a dissenyador i humorista gràfic, l'estada a Nova York acomençaments dels vuitanta o la influència de la síndrome de Touretteen les seves creacions. Monzó hi apareix com un extraordinarifabulador, observador minuciós de la condició contemporània. 

Ambaquest projecte la Institució de les Lletres Catalanes i Arts SantaMònica reprenen la línia d'exposicions literàries iniciada pel KRTU ambles exposicions dedicades a J.V. Foix, Josep Pla, Joan Perucho, JosepPalau i Fabre, Joan Brossa o Carles Santos.

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels escriptors catalans més reconeguts. Autor de contes i novel.les, columnista diari, autor de reportatges d'actualitat relacionats amb els grans conflictes internacionals, col.laborador de ràdio i televisió, la seva obra ha estat traduïda arreu del món.

L'exposició MONZÓ es basa en un treball de recerca que permet treurea la llum aspectes desconeguts de la seva trajectòria: des dels orígens familiars al viatge a la guerra del Vietnam del 1973, la seva activitatcom a dissenyador i humorista gràfic, l'estada a Nova York acomençaments dels vuitanta o la influència de la síndrome de Touretteen les seves creacions. Monzó hi apareix com un extraordinarifabulador, observador minuciós de la condició contemporània. 

Ambaquest projecte la Institució de les Lletres Catalanes i Arts SantaMònica reprenen la línia d'exposicions literàries iniciada pel KRTU ambles exposicions dedicades a J.V. Foix, Josep Pla, Joan Perucho, JosepPalau i Fabre, Joan Brossa o Carles Santos.

Links relacionats:
www.youtube.com/artssantamonica | www.youtube.com/artssantamonica1 | www.flickr.com/photos/artssantamonica | http://issuu.com/artssantamonica
 
Links d'interès: http://www.monzo.info | http://cultura.gencat.cat/ilc | www.cercle.cat/monzo

Societats Virtuals. Gamer’s edition és un recorregut reflexiu per les fronteres entre realitat i virtualitat, joc i interacció social, creativitat i comunicació. Arrenca del joc de guerra, inventat a la Prússia del primer terç del segle xix, i contempla l’evolució de les seves mecàniques fins a l’establiment del joc de rol massiu en línia, tot passant per la concepció del videojoc com a eina demiúrgica, el paper de l’avatar com a encarnació divina i/o intromissió narrativa, el paper dels multiversos, i el retorn al món físic de les creacions virtuals.
 
L’exposició és una mena de cinemateca transitable, una sèrie de punts de llum emeten escenes de videojocs com SimCity, The Sims, Spore, Populous, Black & White, Fable, World of Warcraft, Ultima Online, EverQuest, EyePet o Wheelman, així com també cinemàtiques d’universos com Second Life o Habbo Hotel, documentals-testimoni i objectes tàctils i olfactius. Els balcons del primer pis han estat encegats: de fora estant, podrem veure el rostre dels jugadors, emès per vídeo en temps real.
 
El subjecte és el simulacre, el miratge, d’uns jocs que, com l’estètica, la comunicació i la ciència, tenen com a finalitat el coneixement, i no pas les regles i els seus límits en si. Ja no les pantalles, sinó rostres en frenesí.

Societats Virtuals. Gamer’s edition és un recorregut reflexiu per les fronteres entre realitat i virtualitat, joc i interacció social, creativitat i comunicació. Arrenca del joc de guerra, inventat a la Prússia del primer terç del segle xix, i contempla l’evolució de les seves mecàniques fins a l’establiment del joc de rol massiu en línia, tot passant per la concepció del videojoc com a eina demiúrgica, el paper de l’avatar com a encarnació divina i/o intromissió narrativa, el paper dels multiversos, i el retorn al món físic de les creacions virtuals.
 
L’exposició és una mena de cinemateca transitable, una sèrie de punts de llum emeten escenes de videojocs com SimCity, The Sims, Spore, Populous, Black & White, Fable, World of Warcraft, Ultima Online, EverQuest, EyePet o Wheelman, així com també cinemàtiques d’universos com Second Life o Habbo Hotel, documentals-testimoni i objectes tàctils i olfactius. Els balcons del primer pis han estat encegats: de fora estant, podrem veure el rostre dels jugadors, emès per vídeo en temps real.
 
El subjecte és el simulacre, el miratge, d’uns jocs que, com l’estètica, la comunicació i la ciència, tenen com a finalitat el coneixement, i no pas les regles i els seus límits en si. Ja no les pantalles, sinó rostres en frenesí.

Links relacionats:
www.youtube.com/artssantamonica | www.youtube.com/artssantamonica1 | www.flickr.com/photos/artssantamonica

L’espai Arxiu d’Arts Santa Mònica presenta una exposició que neix de la donació generosa que Philippe i Dorothée Selz han fet al Museu del Joguet de Catalunya de la col·lecció d’un conjunt de col·leccions que els seus pares, Françoise i Guy Selz, van aplegar durant 50 anys (1925-1976) i que ells mateixos van anar complementant, fins a l'extrem de fer créixer un art insòlit en l'artista Dorothée Selz, amb arrels en la cultura popular, i, per extensió, en el grup d'artistes catalans a París. Dorothée i Phillippe Selz són hereus de l’obra feta pels seus pares al llarg del segle XX. Ara aquell univers inventiu de la «Col·lecció de col·leccions» –cromolitografies, papers arrissats, reliquiaris, creus, exvots, ocells, nines, animals, màscares, soldats de plom, imatges populars, quadres de cromos, vaixells, etc.– es presentarà en un nou context perquè, tal com escrivia en el catàleg de l’exposició el conservador François Mathey, «els col·leccionistes, més que d’altres, experimenten la nostàlgia d’un món que es descompon i la necessitat, cadascun a la seva manera i en la mesura del possible, de salvar-ne els trossets perquè en serveixin de testimoni».

L’exposició, tal com s’indica al catàleg, recull l’esperit del col·leccionista que, a diferència del museòleg, no treballa per preservar la memòria, sinó per captar-ne l’energia, i ho fa a partir d’agrupacions d’objectes que creen un conjunt de sistemes de multiconeixements transversals, amb una figuració repetitiva que conforma l’ecologia de l’autèntic davant la barbarie de la tecnologia.

L’espai Arxiu d’Arts Santa Mònica presenta una exposició que neix de la donació generosa que Philippe i Dorothée Selz han fet al Museu del Joguet de Catalunya de la col·lecció d’un conjunt de col·leccions que els seus pares, Françoise i Guy Selz, van aplegar durant 50 anys (1925-1976) i que ells mateixos van anar complementant, fins a l'extrem de fer créixer un art insòlit en l'artista Dorothée Selz, amb arrels en la cultura popular, i, per extensió, en el grup d'artistes catalans a París. Dorothée i Phillippe Selz són hereus de l’obra feta pels seus pares al llarg del segle XX. Ara aquell univers inventiu de la «Col·lecció de col·leccions» –cromolitografies, papers arrissats, reliquiaris, creus, exvots, ocells, nines, animals, màscares, soldats de plom, imatges populars, quadres de cromos, vaixells, etc.– es presentarà en un nou context perquè, tal com escrivia en el catàleg de l’exposició el conservador François Mathey, «els col·leccionistes, més que d’altres, experimenten la nostàlgia d’un món que es descompon i la necessitat, cadascun a la seva manera i en la mesura del possible, de salvar-ne els trossets perquè en serveixin de testimoni».

L’exposició, tal com s’indica al catàleg, recull l’esperit del col·leccionista que, a diferència del museòleg, no treballa per preservar la memòria, sinó per captar-ne l’energia, i ho fa a partir d’agrupacions d’objectes que creen un conjunt de sistemes de multiconeixements transversals, amb una figuració repetitiva que conforma l’ecologia de l’autèntic davant la barbarie de la tecnologia.

Links relacionats:
www.youtube.com/artssantamonica1 | www.youtube.com/artssantamonica2 | www.flickr.com/photos/artssantamonica

Links d'interés:  www.mjc.cat

Fins al 14 de març | EL POLVORÍ (La Poudrière). Carrer François Rebelais. Perpinyà

Agustí Centelles. El Camp de concentració de Bram, 1939

Fins al 14 de març | EL POLVORÍ (La Poudrière). Carrer François Rebelais. Perpinyà

Agustí Centelles. El Camp de concentració de Bram, 1939

Inauguració | Patio de La Casa Encendida, Madrid | 11 de febrer, 2010 | 18.00h | www.lacasaencendida.es

FROM I TO J. Un homenatge d'Isabel Coixet a John Berger

Inauguració | Patio de La Casa Encendida, Madrid | 11 de febrer, 2010 | 18.00h | www.lacasaencendida.es

FROM I TO J. Un homenatge d'Isabel Coixet a John Berger

«L’Antàrtida és la presència visible del canvi. El temps cronometrat es materialitza en un transcurs sense pausa de sol i boira, de calma, de nevades i pedregars escombrats pel vent, de marees, d’avenços i retrocessos de llenques i blocs de glaç sobre la badia. És un paisatge en moviment, no roman res més enllà de l’instant. Aquí a l’Antàrtida cada segon té el valor del present. Apareix i desapareix abans que puguis recordar-lo.» Mireya Masó

Mireya Masó empra com a mitjans més habituals el vídeo i la fotografia, i els darrers anys s’ha centrat en l’estudi de l’ésser humà a través de la seva projecció en el paisatge. A ANTÀRTIDA. TEMPS DE CANVI , però, es confronta amb un paisatge natural a penes intervingut per l’home, i dirigeix la seva investigació cap als mecanismes de percepció de l’ésser humà davant d’un medi en contínua transformació.

L’exposició, que dialoga amb la investigació científica des de la perspectiva artística, parteix del treball de camp realitzat durant l’estiu austral del 2006 a les bases argentines de l’Antàrtida, en col·laboració amb l’ecòloga marina Mercedes Masó.

A partir de les converses mantingudes entre l’artista i científics procedents de diferents disciplines, s’organitzarà un encontre paral·lel a l’exposició, per abordar qüestions com la percepció en el medi antàrtic des de la glaciologia, la biologia, la psicologia, la neurologia i altres disciplines, i la interpretació dels microorganismes antàrtics des de la bionanotecnologia i l’arquitectura. D’aquesta manera es fixen dos eixos, des de la percepció macroscòpica, mostrada a través de les llenques de glaç que conformen el paisatge antàrtic, i la microscòpica, a partir d’una experimentació amb les diatomees, part del fitoplàncton antàrtic.

Aquesta mostra completa i conclou un cicle d’investigació de l’artista de tres anys de durada, centrat en l’Antàrtida. Es presenta per primera vegada a l’Arts Santa Mònica un material inèdit i produït expressament per a aquesta ocasió.

El projecte expositiu anirà acompanyat d’un cicle d’activitats destinades a un públic ampli (que inclou grups escolars), amb l’objectiu d’aproximar-se a l’Antàrtida i, en general, reflexionar sobre el medi ambient.

El projecte compta amb la col·laboració de la Dirección Nacional del Antártico Argentino (DNA), l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC) i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). L’exposició formarà part del programa «I do», un projecte europeu que engloba centres i museus en una acció col·lectiva contra el canvi climàtic durant el 2010, dins el VII Programa Marc de la Unió Europea.

«L’Antàrtida és la presència visible del canvi. El temps cronometrat es materialitza en un transcurs sense pausa de sol i boira, de calma, de nevades i pedregars escombrats pel vent, de marees, d’avenços i retrocessos de llenques i blocs de glaç sobre la badia. És un paisatge en moviment, no roman res més enllà de l’instant. Aquí a l’Antàrtida cada segon té el valor del present. Apareix i desapareix abans que puguis recordar-lo.» Mireya Masó

Mireya Masó empra com a mitjans més habituals el vídeo i la fotografia, i els darrers anys s’ha centrat en l’estudi de l’ésser humà a través de la seva projecció en el paisatge. A ANTÀRTIDA. TEMPS DE CANVI , però, es confronta amb un paisatge natural a penes intervingut per l’home, i dirigeix la seva investigació cap als mecanismes de percepció de l’ésser humà davant d’un medi en contínua transformació.

L’exposició, que dialoga amb la investigació científica des de la perspectiva artística, parteix del treball de camp realitzat durant l’estiu austral del 2006 a les bases argentines de l’Antàrtida, en col·laboració amb l’ecòloga marina Mercedes Masó.

A partir de les converses mantingudes entre l’artista i científics procedents de diferents disciplines, s’organitzarà un encontre paral·lel a l’exposició, per abordar qüestions com la percepció en el medi antàrtic des de la glaciologia, la biologia, la psicologia, la neurologia i altres disciplines, i la interpretació dels microorganismes antàrtics des de la bionanotecnologia i l’arquitectura. D’aquesta manera es fixen dos eixos, des de la percepció macroscòpica, mostrada a través de les llenques de glaç que conformen el paisatge antàrtic, i la microscòpica, a partir d’una experimentació amb les diatomees, part del fitoplàncton antàrtic.

Aquesta mostra completa i conclou un cicle d’investigació de l’artista de tres anys de durada, centrat en l’Antàrtida. Es presenta per primera vegada a l’Arts Santa Mònica un material inèdit i produït expressament per a aquesta ocasió.

El projecte expositiu anirà acompanyat d’un cicle d’activitats destinades a un públic ampli (que inclou grups escolars), amb l’objectiu d’aproximar-se a l’Antàrtida i, en general, reflexionar sobre el medi ambient.

El projecte compta amb la col·laboració de la Dirección Nacional del Antártico Argentino (DNA), l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC) i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). L’exposició formarà part del programa «I do», un projecte europeu que engloba centres i museus en una acció col·lectiva contra el canvi climàtic durant el 2010, dins el VII Programa Marc de la Unió Europea.

Col·laboradors:
Mercedes Masó, Marta Malé, Enric Puig Punyet, Patricia Homs

Per La Rambla de Barcelona transiten tot tipus de gent i de llengües, amb el mar com a límit. Amb RAMBLAPARAULES es convida a tothom qui ho desitgi a fer un passeig de lectura entre dues institucions d'ampli arrelament a la cultura de la ciutat, com són l'Ateneu Barcelonès i Arts Santa Mònica. Una convocatòria pública per omplir La Rambla de paraules sorgides de la lectura en veu alta de tota mena de texts de creació, des de la poesia fins a la història, des de la filosofia a la ciència, passant per la narrativa o l'assaig, que cadascú vulgui aportar i en la llengua que prefereixi.

L’inici serà al Pati de Carruatges de l'Ateneu amb una il·lustre representació de 26 personalitats de la cultura catalana, que seran rellevades per uns altres 26 lectors proposats pels artistes i que donaran continuïtat al passeig. Des de l'exterior de l'Ateneu s'iniciarà l'acció urbana, amb la participació de qui vulgui afegir-s’hi.

Per La Rambla de Barcelona transiten tot tipus de gent i de llengües, amb el mar com a límit. Amb RAMBLAPARAULES es convida a tothom qui ho desitgi a fer un passeig de lectura entre dues institucions d'ampli arrelament a la cultura de la ciutat, com són l'Ateneu Barcelonès i Arts Santa Mònica. Una convocatòria pública per omplir La Rambla de paraules sorgides de la lectura en veu alta de tota mena de texts de creació, des de la poesia fins a la història, des de la filosofia a la ciència, passant per la narrativa o l'assaig, que cadascú vulgui aportar i en la llengua que prefereixi.

L’inici serà al Pati de Carruatges de l'Ateneu amb una il·lustre representació de 26 personalitats de la cultura catalana, que seran rellevades per uns altres 26 lectors proposats pels artistes i que donaran continuïtat al passeig. Des de l'exterior de l'Ateneu s'iniciarà l'acció urbana, amb la participació de qui vulgui afegir-s’hi.

LA RAMBLA és un projecte fotogràfic sorgit de la col·laboració entre dos prestigiosos fotògrafs contemporanis, el català Jordi Bernadó (Lleida, 1966) i l’italià Massimo Vitali (Como, 1944), i pretén fer un retrat de la Barcelona actual a través d’un dels espais públics més emblemàtics de la ciutat, la Rambla.

Cada fotògraf, fidel a la seva poètica visual, presenta la seva visió peculiar de la Rambla, i en conjunt les fotografies redescobreixen dues cares, dos perfils, que són, en definitiva, dues maneres de mirar.

Bernadó s’endinsa en els interiors d’edificis de la Rambla i capta imatges depurades i contingudes d’espais inèdits o amagats, i també d’altres que són familiars però que resulten estranyes, ambigües, gairebé grotesques. Per la seva banda, Vitali retrata el rostre més públic i cosmopolita de la Rambla, el més internacionalment popular. Les seves vistes panoràmiques capturen les multituds en el passeig urbà com a escenari del turisme massificat.

Aquesta crònica fotogràfica a dues mans proposa, des de la particularitat de la Rambla de Barcelona, una reflexió crítica sobre l’arquitectura, l’urbanisme i la transformació de la ciutat contemporània en la nova era global.

LA RAMBLA és un projecte fotogràfic sorgit de la col·laboració entre dos prestigiosos fotògrafs contemporanis, el català Jordi Bernadó (Lleida, 1966) i l’italià Massimo Vitali (Como, 1944), i pretén fer un retrat de la Barcelona actual a través d’un dels espais públics més emblemàtics de la ciutat, la Rambla.

Cada fotògraf, fidel a la seva poètica visual, presenta la seva visió peculiar de la Rambla, i en conjunt les fotografies redescobreixen dues cares, dos perfils, que són, en definitiva, dues maneres de mirar.

Bernadó s’endinsa en els interiors d’edificis de la Rambla i capta imatges depurades i contingudes d’espais inèdits o amagats, i també d’altres que són familiars però que resulten estranyes, ambigües, gairebé grotesques. Per la seva banda, Vitali retrata el rostre més públic i cosmopolita de la Rambla, el més internacionalment popular. Les seves vistes panoràmiques capturen les multituds en el passeig urbà com a escenari del turisme massificat.

Aquesta crònica fotogràfica a dues mans proposa, des de la particularitat de la Rambla de Barcelona, una reflexió crítica sobre l’arquitectura, l’urbanisme i la transformació de la ciutat contemporània en la nova era global.

El 5 de juliol de 1983, dins la gran sala rodona de la torre Saint-Nicolas que domina el port de La Rochelle, durant 24 hores seguides Valère Novarina va realitzar 2.587 dibuixos amb tinta negra i llapis vermell que representaven els personatges de la seva obra «El Drama de la Vida», que va ser estrenada al festival d’Avinyó el 1986.

«Per què 2.587? És un número com un altre. Però l’he provat i funciona: és un múltiple de 13 com tots els números de la Bíblia, és reduïble a 4, que és la xifra d’Adam, la de la matèria, de la creació del món. Amb 3 s’obté una superfície, amb 4 un volum. Es tracta d’una posada en escena d’allò genèric. És molt senzill, es demana a Adam anomenar dels qui l’han precedit. Els enumera.»

L’exposició EL TEATRE DEL DIBUIX mostrarà la totalitat d’aquests dibuixos, que es van poder veure per primera vegada a la Sala de Teologia del Palau d’Avinyó (1986). El conjunt dels dibuixos, un enregistrament sonor de 427 noms de Déu (extret d’un fragment d’un altre dels seus llibres, La Chair de l’homme) i l’arxiu de les fitxes dels personatges teatrals ajudaran a descobrir l’obra d’un dels més destacats creadors de l’escena i l’art francès i europeu en la seva polivalent faceta d’escriptor, dramaturg, escenògraf, pintor i dibuixant.

El 5 de juliol de 1983, dins la gran sala rodona de la torre Saint-Nicolas que domina el port de La Rochelle, durant 24 hores seguides Valère Novarina va realitzar 2.587 dibuixos amb tinta negra i llapis vermell que representaven els personatges de la seva obra «El Drama de la Vida», que va ser estrenada al festival d’Avinyó el 1986.

«Per què 2.587? És un número com un altre. Però l’he provat i funciona: és un múltiple de 13 com tots els números de la Bíblia, és reduïble a 4, que és la xifra d’Adam, la de la matèria, de la creació del món. Amb 3 s’obté una superfície, amb 4 un volum. Es tracta d’una posada en escena d’allò genèric. És molt senzill, es demana a Adam anomenar dels qui l’han precedit. Els enumera.»

L’exposició EL TEATRE DEL DIBUIX mostrarà la totalitat d’aquests dibuixos, que es van poder veure per primera vegada a la Sala de Teologia del Palau d’Avinyó (1986). El conjunt dels dibuixos, un enregistrament sonor de 427 noms de Déu (extret d’un fragment d’un altre dels seus llibres, La Chair de l’homme) i l’arxiu de les fitxes dels personatges teatrals ajudaran a descobrir l’obra d’un dels més destacats creadors de l’escena i l’art francès i europeu en la seva polivalent faceta d’escriptor, dramaturg, escenògraf, pintor i dibuixant.

Links d'interès: www.espaibrossa.com | www.novarina.com

VISIÓ REMOTA vol ser una mostra de l’estat actual de les propostes més innovadores en el camp del videoart i oferir una visió àmplia, i alhora singular, de les línies de treball més representatives en vídeo des del 2000. Els treballs, provinents de diferents galeries d’art contemporani d’arreu el món, han estat seleccionats a partir del que s’ha pogut veure en les set edicions de la Fira LOOP Barcelona (2003-2009). Es tracta d’un conjunt de gairebé 50 peces, entre projeccions mono-canal i vídeos presentats en pantalles repartides per l’exposició. Els treballs exploren diferents formes de realització –que inclouen metodologies pròpies del món del cinema, així com altres tècniques contemporànies– i problemàtiques com poden ser el tema del cos, la idea del paisatge, la reflexió del caràcter social de l’art o l’humor com a espai per a la crítica.

Paul Young, comissari de l’exposició, és periodista i director d’una dotzena de curtmetratges premiats internacionalment; ha publicat recentment el llibre Art Cinema (Taschen, 2009) i col·labora regularment en diaris com el New York Times i The Los Angeles Times i revistes com Rolling Stone i Artnews, entre d’altres.

L’exposició REMOTE VIEWING. THE BEST OF LOOP: NEW VIDEO ART FROM EUROPE AND THE AMERICAS s’ha presentat al Pacific Design Center de Los Angeles els mesos d’octubre-desembre de 2009.

VISIÓ REMOTA vol ser una mostra de l’estat actual de les propostes més innovadores en el camp del videoart i oferir una visió àmplia, i alhora singular, de les línies de treball més representatives en vídeo des del 2000. Els treballs, provinents de diferents galeries d’art contemporani d’arreu el món, han estat seleccionats a partir del que s’ha pogut veure en les set edicions de la Fira LOOP Barcelona (2003-2009). Es tracta d’un conjunt de gairebé 50 peces, entre projeccions mono-canal i vídeos presentats en pantalles repartides per l’exposició. Els treballs exploren diferents formes de realització –que inclouen metodologies pròpies del món del cinema, així com altres tècniques contemporànies– i problemàtiques com poden ser el tema del cos, la idea del paisatge, la reflexió del caràcter social de l’art o l’humor com a espai per a la crítica.

Paul Young, comissari de l’exposició, és periodista i director d’una dotzena de curtmetratges premiats internacionalment; ha publicat recentment el llibre Art Cinema (Taschen, 2009) i col·labora regularment en diaris com el New York Times i The Los Angeles Times i revistes com Rolling Stone i Artnews, entre d’altres.

L’exposició REMOTE VIEWING. THE BEST OF LOOP: NEW VIDEO ART FROM EUROPE AND THE AMERICAS s’ha presentat al Pacific Design Center de Los Angeles els mesos d’octubre-desembre de 2009.

Links d'interès:  www.loop-barcelona.com

Lara Almarcegui, Ibon Aranberri, Sergio Belinchón, David Bestué i Marc Vives, Bleda y Rosa, Santiago Cirugeda, Pedro G. Romero, Dora García, Federico Guzmán, Cristina Lucas, Fernando Renes.

El tema de l’exposició, que aplega obres d'artistes espanyols contemporanis amb una forta projecció internacional, gira al voltant de l’espai amb una reflexió comuna sobre l’aspiració de l’home a dominar-lo.

La connexió de l’espai amb el temps i la memòria fa que alguns d’aquests projectes estiguin relacionats amb la mirada històrica dels llocs. La unió de passat i present permet deixar constància del pas del temps i treballar l’intent de deixar una empremta que uneixi aquest passat amb el futur.

Altres artistes relacionen l’espai amb la natura, amb una connexió amb el land art i amb la intenció de posar de manifest els canvis que es produeixen per l’acció de l’home i les pertorbacions que porten a una contínua transformació de l’entorn.

També hi ha una reconsideració de l'espai des de diferents perspectives, que fan que passi de ser contenidor a protagonista.

Aquestes obres han estat produïdes per La Casa Encendida, plataforma d'art contemporani de Caja Madrid, i seleccionades per un comitè format per Estrella de Diego, Rafael Doctor, Aurora García, Carmen Jiménez, Oliva María Rubio i Vicente Todolí.
 
Aquesta exposició s’haurà presentat a París durant el mes d’abril a l’espai CENT QUATRE (Centre de Producció i Residències Artístiques) i després d’exhibir-se a Arts Santa Mònica s’inaugurarà a La Casa Encendida i a València.

Lara Almarcegui, Ibon Aranberri, Sergio Belinchón, David Bestué i Marc Vives, Bleda y Rosa, Santiago Cirugeda, Pedro G. Romero, Dora García, Federico Guzmán, Cristina Lucas, Fernando Renes.

El tema de l’exposició, que aplega obres d'artistes espanyols contemporanis amb una forta projecció internacional, gira al voltant de l’espai amb una reflexió comuna sobre l’aspiració de l’home a dominar-lo.

La connexió de l’espai amb el temps i la memòria fa que alguns d’aquests projectes estiguin relacionats amb la mirada històrica dels llocs. La unió de passat i present permet deixar constància del pas del temps i treballar l’intent de deixar una empremta que uneixi aquest passat amb el futur.

Altres artistes relacionen l’espai amb la natura, amb una connexió amb el land art i amb la intenció de posar de manifest els canvis que es produeixen per l’acció de l’home i les pertorbacions que porten a una contínua transformació de l’entorn.

També hi ha una reconsideració de l'espai des de diferents perspectives, que fan que passi de ser contenidor a protagonista.

Aquestes obres han estat produïdes per La Casa Encendida, plataforma d'art contemporani de Caja Madrid, i seleccionades per un comitè format per Estrella de Diego, Rafael Doctor, Aurora García, Carmen Jiménez, Oliva María Rubio i Vicente Todolí.
 
Aquesta exposició s’haurà presentat a París durant el mes d’abril a l’espai CENT QUATRE (Centre de Producció i Residències Artístiques) i després d’exhibir-se a Arts Santa Mònica s’inaugurarà a La Casa Encendida i a València.

Les  pintures de Pat Andrea inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles i A través del mirall es presenten a l’Arts Santa Mònica en la primera gran mostra institucional a Catalunya d’aquest artista holandès, considerat un dels pintors figuratius més importants de l’actualitat.

L’exposició, que s’ha presentat anteriorment a França, Grècia i Holanda, consta de 24 obres d’Alícia al país de les meravelles i 24 d’A través del mirall (150 x 180 cm cadascuna).

Les  pintures de Pat Andrea inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles i A través del mirall es presenten a l’Arts Santa Mònica en la primera gran mostra institucional a Catalunya d’aquest artista holandès, considerat un dels pintors figuratius més importants de l’actualitat.

L’exposició, que s’ha presentat anteriorment a França, Grècia i Holanda, consta de 24 obres d’Alícia al país de les meravelles i 24 d’A través del mirall (150 x 180 cm cadascuna).

La nova cuina catalana té un component d’innovació fortament basat en la recerca científica i tecnològica. D’altra banda, el canvi cultural i creatiu que ha provocat supera el mer fet de menjar i el converteix en una experiència total. L’espai Laboratori es convertirà en un espai d’experiència sensitiva a tots els nivells: visual, gustatiu, olfactiu i sonor. L’exposició apropa d’aquesta manera el fet gastronòmic a l’art i la performance, amb la ciència com a intermediària de luxe.

La nova cuina catalana té un component d’innovació fortament basat en la recerca científica i tecnològica. D’altra banda, el canvi cultural i creatiu que ha provocat supera el mer fet de menjar i el converteix en una experiència total. L’espai Laboratori es convertirà en un espai d’experiència sensitiva a tots els nivells: visual, gustatiu, olfactiu i sonor. L’exposició apropa d’aquesta manera el fet gastronòmic a l’art i la performance, amb la ciència com a intermediària de luxe.

L’exposició BARCELÓ ABANS DE BARCELÓ, 1973-1982 presenta una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), aquella que va des del 1973 fins a l’any de la seva consagració en el context internacional a partir de la seva participació a la Documenta de Kassel el 1982.

L’objectiu principal d’aquesta mostra és donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge.
Les obres pertanyen a la col·lecció personal de Barceló, a diferents institucions públiques i privades d’Espanya i de França i a col·leccions particulars.

La producció dels tres centres respon a la significació de les tres ciutats en la trajectòria inicial de l’artista: Palma i Barcelona, amb els respectius contextos culturals, i Toulouse com a ciutat on realitza la seva primera exposició individual a l’estranger.

L’exposició BARCELÓ ABANS DE BARCELÓ, 1973-1982 presenta una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), aquella que va des del 1973 fins a l’any de la seva consagració en el context internacional a partir de la seva participació a la Documenta de Kassel el 1982.

L’objectiu principal d’aquesta mostra és donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. L’exposició s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge.
Les obres pertanyen a la col·lecció personal de Barceló, a diferents institucions públiques i privades d’Espanya i de França i a col·leccions particulars.

La producció dels tres centres respon a la significació de les tres ciutats en la trajectòria inicial de l’artista: Palma i Barcelona, amb els respectius contextos culturals, i Toulouse com a ciutat on realitza la seva primera exposició individual a l’estranger.

Links d’interès: www.palma.miro.cat | www.lesabattoirs.org

Producció catàleg: Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg

Entre el 1976 i el 1977 Jordi Valls va gravar en directe —en 9 cintes de casset— alguns dels primers concerts punk que es van fer a Londres. En aquestes cintes hi ha enregistrat el so més contracultural, subversiu i genuí del punk: The Sex Pistols, The Clash, The Damned, Subway Sect, Billy Idol & Generation X, The Slits, Buzzcocks. El punk és un fenomen amb un impacte radical en el rock i la moda anglosaxona, i ara també arreu del món.

L'aspecte més interessant del punk és la seva energia vital, visceral, i la demostració que l’únic important és la intenció, el poder de la imaginació, i res més. So, fotografies, un audiovisual amb iconografia punk de Franc Aleu-Urano Films i una instal·lació són els elements que ens apropen a aquesta actitud rebel i compromesa amb el seu temps.

Entre el 1976 i el 1977 Jordi Valls va gravar en directe —en 9 cintes de casset— alguns dels primers concerts punk que es van fer a Londres. En aquestes cintes hi ha enregistrat el so més contracultural, subversiu i genuí del punk: The Sex Pistols, The Clash, The Damned, Subway Sect, Billy Idol & Generation X, The Slits, Buzzcocks. El punk és un fenomen amb un impacte radical en el rock i la moda anglosaxona, i ara també arreu del món.

L'aspecte més interessant del punk és la seva energia vital, visceral, i la demostració que l’únic important és la intenció, el poder de la imaginació, i res més. So, fotografies, un audiovisual amb iconografia punk de Franc Aleu-Urano Films i una instal·lació són els elements que ens apropen a aquesta actitud rebel i compromesa amb el seu temps.

Concepte:
Jordi Valls i Marc Valls - The Valls Brothers

Direcció videogràfica:
Franc Aleu - Urano Films
 
Fotografia:
Salvador Costa, Silvia Resorte
 
Conjunts enregistrats:
The Sex Pistols, The Clash, Subway Sect, The Damned, The Slits, Billy Idol & Generation X, The Buzzcocks

Pipilotti Rist, Dara Brinbaum, AntoniMuntadas , Nam June Paik, Wolf Vostell, Frank Gillette i Ira Schneider,Ant Farm, Dan Graham, James Turrel, Vito Acconci, Studio Azzurro

El projecte TELEVISION DELIVERS PEOPLE. LA TELEVISIÓ I LES ARTS
explora les relacions entre art i televisió des dels anys seixanta fins avui.

Entre les diverses utopies alimentades per l’aparell electrònic, la de realitzar una «televisió intel·ligent», a través de la gestió directa de canals de televisió per part de grups d’artistes i de la creació de programes pensats com a «consciència crítica» de la televisió, ha produït a Europa i als Estats Units, a partir dels anys setanta, experiències, obres i reflexions rellevants que són encara desconegudes. L’objectiu del projecte és el de reunir obres (vídeos i videoinstal·lacions), experiències (a través del testimoni directe dels protagonistes) i reflexions (amb la publicació de documents i testimonis) que expliquin les utopies, fascinacions i agressions en les relacions amb el televisor, a fi de mostrar a les joves generacions les pràctiques que van construir uns mons possibles mirant més enllà de l’existent. Es tracta d’establir un diàleg entre un passat proper (els anys setanta) i un present.

El projecte preveu una mostra de videoinstal·lacions i instal·lacions multimèdia (amb obres de Nam June Paik, Dara Birnbaum, Pipilotti Rist, Gary Hill, Vito Acconci, Antoni Muntadas, Wolf Vostell i altres), una mostra de vídeo (aplegats per temes: la contrainformació, la paròdia dels gèneres televisius, la publicitat i altres) i programes de televisió realitzats per artistes (com ara Andy Warhol i J. L. Godard), una webtv activa durant la durada de l’exposició amb la voluntat de vincular les activitats que es desenvolupin al centre Arts Santa Mònica i la ciutat, a banda de trobades amb artistes.

Pipilotti Rist, Dara Brinbaum, AntoniMuntadas , Nam June Paik, Wolf Vostell, Frank Gillette i Ira Schneider,Ant Farm, Dan Graham, James Turrel, Vito Acconci, Studio Azzurro

El projecte TELEVISION DELIVERS PEOPLE. LA TELEVISIÓ I LES ARTS
explora les relacions entre art i televisió des dels anys seixanta fins avui.

Entre les diverses utopies alimentades per l’aparell electrònic, la de realitzar una «televisió intel·ligent», a través de la gestió directa de canals de televisió per part de grups d’artistes i de la creació de programes pensats com a «consciència crítica» de la televisió, ha produït a Europa i als Estats Units, a partir dels anys setanta, experiències, obres i reflexions rellevants que són encara desconegudes. L’objectiu del projecte és el de reunir obres (vídeos i videoinstal·lacions), experiències (a través del testimoni directe dels protagonistes) i reflexions (amb la publicació de documents i testimonis) que expliquin les utopies, fascinacions i agressions en les relacions amb el televisor, a fi de mostrar a les joves generacions les pràctiques que van construir uns mons possibles mirant més enllà de l’existent. Es tracta d’establir un diàleg entre un passat proper (els anys setanta) i un present.

El projecte preveu una mostra de videoinstal·lacions i instal·lacions multimèdia (amb obres de Nam June Paik, Dara Birnbaum, Pipilotti Rist, Gary Hill, Vito Acconci, Antoni Muntadas, Wolf Vostell i altres), una mostra de vídeo (aplegats per temes: la contrainformació, la paròdia dels gèneres televisius, la publicitat i altres) i programes de televisió realitzats per artistes (com ara Andy Warhol i J. L. Godard), una webtv activa durant la durada de l’exposició amb la voluntat de vincular les activitats que es desenvolupin al centre Arts Santa Mònica i la ciutat, a banda de trobades amb artistes.

L’exposició dedicada a Josep M. Mestres Quadreny permetrà donar a conèixer i aprofundir en l’obra d’un dels més destacats compositors contemporanis i membre rellevant de l’avantguarda catalana, que s’ha caracteritzat per la seva relació creativa amb altres creadors com els artistes Joan Miró o Antoni Tàpies i el poeta Joan Brossa.

Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) va estudiar ciències a la Universitat de Barcelona i música amb Cristòfor Taltabull. Ha estat un dels fundadors de Música Oberta (1960), el Conjunt Català de Música Contemporània (1969), el Laboratori de Música Electroacústica Phonos (1973) i el Grup Instrumental Català (1976), i actualment és membre de la Comissió Delegada del patronat de la Fundació Joan Miró, de la Junta Rectora del Consorci de l’Auditori i del Consell Administratiu de l’OBC i president de la Fundació Phonos. La seva exploració creativa és molt vasta: des d’obres interpretades pel públic (Self-service) fins a compostes per un ordinador (Ibèmia), passant per peces de cambra, simfòniques (Simfonia en mi bemoll), etc. Amb Joan Brossa ha fet teatre musical (Suite bufa, L’armari en el mar) i l’òpera Cap de mirar. L’any 2000 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. És autor de diversos llibres i assaigs sobre música com Pensar i fer música (2000).

L’exposició dedicada a Josep M. Mestres Quadreny permetrà donar a conèixer i aprofundir en l’obra d’un dels més destacats compositors contemporanis i membre rellevant de l’avantguarda catalana, que s’ha caracteritzat per la seva relació creativa amb altres creadors com els artistes Joan Miró o Antoni Tàpies i el poeta Joan Brossa.

Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) va estudiar ciències a la Universitat de Barcelona i música amb Cristòfor Taltabull. Ha estat un dels fundadors de Música Oberta (1960), el Conjunt Català de Música Contemporània (1969), el Laboratori de Música Electroacústica Phonos (1973) i el Grup Instrumental Català (1976), i actualment és membre de la Comissió Delegada del patronat de la Fundació Joan Miró, de la Junta Rectora del Consorci de l’Auditori i del Consell Administratiu de l’OBC i president de la Fundació Phonos. La seva exploració creativa és molt vasta: des d’obres interpretades pel públic (Self-service) fins a compostes per un ordinador (Ibèmia), passant per peces de cambra, simfòniques (Simfonia en mi bemoll), etc. Amb Joan Brossa ha fet teatre musical (Suite bufa, L’armari en el mar) i l’òpera Cap de mirar. L’any 2000 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. És autor de diversos llibres i assaigs sobre música com Pensar i fer música (2000).

L’exposició és una revisió molt particular de la trajectòria d’aquest artista polifacètic sempre encuriosit amb el món de la ciència, la seva estètica i les seves paraules. Durant els mesos previs a la seva desaparició la passada tardor de 2009, Chema Alvargonzález estava treballant intensament en un projecte retrospectiu i alhora introspectiu sobre un conjunt divers de les seves obres ja produïdes. La revisió planteja el paper de l’observador i la seva estranya i a vegades impossible relació amb allò observat, un tema bàsic en ciència. A l’hora d’imaginar-se aquesta relació, l’artista tenia al cap un tramat de portes balconeres a través dels vidres de les quals es podrien entreveure galàxies i estrelles llunyanes. Una matèria i uns objectes, com els seus almatinos i els seus punts de llum, que resulten del tot (o potser només gairebé) inabastables.

L’exposició és una revisió molt particular de la trajectòria d’aquest artista polifacètic sempre encuriosit amb el món de la ciència, la seva estètica i les seves paraules. Durant els mesos previs a la seva desaparició la passada tardor de 2009, Chema Alvargonzález estava treballant intensament en un projecte retrospectiu i alhora introspectiu sobre un conjunt divers de les seves obres ja produïdes. La revisió planteja el paper de l’observador i la seva estranya i a vegades impossible relació amb allò observat, un tema bàsic en ciència. A l’hora d’imaginar-se aquesta relació, l’artista tenia al cap un tramat de portes balconeres a través dels vidres de les quals es podrien entreveure galàxies i estrelles llunyanes. Una matèria i uns objectes, com els seus almatinos i els seus punts de llum, que resulten del tot (o potser només gairebé) inabastables.

L’exposició planteja un recorregut cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel·lectual i estètica del poeta català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

Mitjançant diversos materials documentals i punts de lectura, l’exposició ofereix un itinerari que va dels anys de formació ideològica i política del poeta, fins topar amb la fricció estètica de les avantguardes  per arraulir-se, finalment, en una pràctica artística i personal més íntima i calma. L’obra literària de Salvat-Papasseit, en la seva diversitat i personalitat, així com el context cultural i polític de l’època i la posterior estela salvatiana, es mostren en un format de documentació i lectura que interpreta la figura del poeta des de la perspectiva del segle XXI.

L’exposició es vertebra en tres espais bàsics, a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’ATENEU, lloc de formació i de col·lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; LA GALERIA, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; EL SANATORI, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.

Cinc artistes contemporanis participen d’aquest recorregut  realitzant una lectura personal sobre l’obra, el pensament ideològic i les relacions culturals del poeta: Francesc Abad, Isabel Banal-Jordi Canudas, Domènec i Eloi Puig han realitzat un projecte específic per l’exposició posant de relleu la vigència i la creativitat del poeta i la seva escriptura ètica.

L’exposició planteja un recorregut cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel·lectual i estètica del poeta català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

Mitjançant diversos materials documentals i punts de lectura, l’exposició ofereix un itinerari que va dels anys de formació ideològica i política del poeta, fins topar amb la fricció estètica de les avantguardes  per arraulir-se, finalment, en una pràctica artística i personal més íntima i calma. L’obra literària de Salvat-Papasseit, en la seva diversitat i personalitat, així com el context cultural i polític de l’època i la posterior estela salvatiana, es mostren en un format de documentació i lectura que interpreta la figura del poeta des de la perspectiva del segle XXI.

L’exposició es vertebra en tres espais bàsics, a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’ATENEU, lloc de formació i de col·lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; LA GALERIA, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; EL SANATORI, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.

Cinc artistes contemporanis participen d’aquest recorregut  realitzant una lectura personal sobre l’obra, el pensament ideològic i les relacions culturals del poeta: Francesc Abad, Isabel Banal-Jordi Canudas, Domènec i Eloi Puig han realitzat un projecte específic per l’exposició posant de relleu la vigència i la creativitat del poeta i la seva escriptura ètica.

La mostra presentarà un recorregut analític per l’obra dels artistes de la família Rivel, una de les nissages més rellevants del circ català. El recorregut comprèn dos itineraris paral·lels d’una família d’artistes de primer rengle internacional i els locals històrics del circ i el music-hall d’arreu del món on han treballat.

La nissaga Rivel va ser iniciada pel trapezista català Pere Andreu i Pausas i la funambulista occitano-madrilenya Marie-Louise Lasserre. Casats el 1895, van tenir sis fills: Josep (Charlie Rivel), Maria-Lluïsa (Nena), Paul (Polo), René, Marcel (Celito) i Roger (Rogelio). Charlie, Polo i René van formar el famós trio de pallassos Andreu-Rivels que, en separar-se’n Charlie, recompondrien successivament els altres germans. Rogelio, fincat a Barcelona, ha estat un mestre de nous acròbates i pallassos. Polo, René i Marcel van tenir fills artistes. Charlie Rivel, casat amb la cavallista espanyola Carmen Busto, en va tenir quatre: Paulina (coneguda com Paulina Schumann), Juanito, Charlie i Valentino (els Charlivels, músics i ballarins acrobàtics). Benny, fill de Paulina i Albert Schumann, viu a Copenhaguen i continua la tradició familiar com a acròbata i pallasso.

La mostra presentarà un recorregut analític per l’obra dels artistes de la família Rivel, una de les nissages més rellevants del circ català. El recorregut comprèn dos itineraris paral·lels d’una família d’artistes de primer rengle internacional i els locals històrics del circ i el music-hall d’arreu del món on han treballat.

La nissaga Rivel va ser iniciada pel trapezista català Pere Andreu i Pausas i la funambulista occitano-madrilenya Marie-Louise Lasserre. Casats el 1895, van tenir sis fills: Josep (Charlie Rivel), Maria-Lluïsa (Nena), Paul (Polo), René, Marcel (Celito) i Roger (Rogelio). Charlie, Polo i René van formar el famós trio de pallassos Andreu-Rivels que, en separar-se’n Charlie, recompondrien successivament els altres germans. Rogelio, fincat a Barcelona, ha estat un mestre de nous acròbates i pallassos. Polo, René i Marcel van tenir fills artistes. Charlie Rivel, casat amb la cavallista espanyola Carmen Busto, en va tenir quatre: Paulina (coneguda com Paulina Schumann), Juanito, Charlie i Valentino (els Charlivels, músics i ballarins acrobàtics). Benny, fill de Paulina i Albert Schumann, viu a Copenhaguen i continua la tradició familiar com a acròbata i pallasso.

Amasté, Jordi Canudas, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín, Sinapsis

CATALITZADORS és una exposició que es presenta tancant una trilogia al voltant del projecte Accions Reversibles.

Aquest projecte s’ha basat en experiències de treball a partir de la relació entre educació, art i territori com a espai social, buscant, a través de la seva interacció, maneres que reorientin la pràctica artística.

Amasté, Jordi Canudas, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín, Sinapsis

CATALITZADORS és una exposició que es presenta tancant una trilogia al voltant del projecte Accions Reversibles.

Aquest projecte s’ha basat en experiències de treball a partir de la relació entre educació, art i territori com a espai social, buscant, a través de la seva interacció, maneres que reorientin la pràctica artística.